Phil Manning, geòleg de la Universitat de Manchester

Phil Manning, Professor de la Universitat de Manchester, ha visitat la Universitat Autònoma de Barcelona per presentar, juntament amb investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP), un resum dels resultats obtinguts en la primera etapa de l'Iberian Dino Track Tour. Es tracta d'un viatge per tota la Península Ibèrica (Espanya i Portugal) on paleontòlegs de les dues institucions documenten i escanegen amb tecnologia làser icnites fòssils que els dinosaures van deixar fa milions d'anys, i que ara són zones candidates a ser Patrimoni de la Humanitat. Però l'interessant d'aquest treball és que amb l'escanejat de les petjades d'aquestes criatures podem conéixer la seva alçada, la manera en què es movien o la velocitat, o fins i tot, descobrir que a Catalunya hi va viure una de les espècies de dinosaure més grans: el Titanosaure. El doctor Manning ens explica què és LiDAR (Light Detection and Ranging), la tècnica d'escaneig i d'enregistrament que ha revolucionat l'estudi de les petjades i la conservació de les restes del passat.Phil Manning, Professor de la Universidad de Manchester, ha visitado la Universitat Autònoma de Barcelona para presentar, junto con investigadores del Instituto Catalán de Paleontología (ICP), un resumen de los resultados obtenidos en la primera etapa del Iberian Dino Track Tour. Un viaje por toda la Península Ibérica (España y Portugal) donde paleontólogos de las dos instituciones documentan y analizan con tecnología láser icnitas fósiles que los dinosaurios dejaron hace millones de años, y que ahora son zonas candidatas a ser Patrimonio de la Humanidad. Pero lo interesante de este trabajo es que con el escaneo de las huellas de estas criaturas podemos conocer su altura, la forma en que se movían o la velocidad, o incluso, descubrir que en Cataluña vivió una de las especies de dinosaurio más grandes: el Titanosaurio. El doctor Manning nos explica qué es LiDAR (Light Detection and Ranging), una técnica de escaneo y grabación que ha revolucionado el estudio de las huellas y la conservación de los restos del pasado.Phil Manning, Lecturer at the University of Manchester, visited the Universitat Autònoma de Barcelona to present, together with researchers from the Catalan Institute of Palaeontology (ICP), a summary of the results obtained during the first phase of the Iberian Dino Track Tour. This is a tour of the Iberian Peninsula (Spain and Portugal) in which palaeontologists from both institutions document and use laser technology to scan ichnite fossils left by dinosaurs millions of years ago, and which are now candidates for World Heritage sites. But the interesting thing about this project is that once we have the scanned footprints of these creatures we can tell what height they were, the way and the speed at which they moved. They even show that in Catalonia lived one of the largest species of dinosaur: the Titanosaur. Dr. Manning tells us that the scanning and recording technique LiDAR (Light Detection and Ranging) has revolutionised the study of footprints and the conservation of traces of the past

Joseph Tainter, historiador i antropòleg

Historiador i antropòleg, Joseph Tainter és director del Departament de Medi Ambient i Societat de la Universitat de Utah. Ha liderat diversos projectes de recerca sobre cultura i societat, com ara el Projecte Conservació del Patrimoni Cultural de l'estació de les Muntanyes Rocoses. El seu treball ha estat referenciat pel Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides. Ha escrit nombrosos articles i monografies. A la seva obra més coneguda, el llibre "The collapse of complex societies", examina el col·lapse de les civilitzacions maia i de l'Imperi Romà, entre d'altres. És considerat com un dels primers investigadors que van analitzar les causes que intervenen en els col·lapses de les civilitzacions en termes de sostenibilitat. Tainter va visitar la UAB convidat per l'ICTA, per pronunciar la conferència "The Fundamental Elements of Being Sustainable".Historiador y antropólogo, Joseph Tainter dirige el Departamento de Medio Ambiente y Sociedad de la Universidad de Utah. Ha liderado varios proyectos de investigación sobre cultura y sociedad, como por ejemplo el Proyecto Conservación del Patrimonio Cultural de la Estación de las Montañas Rocosas. Su trabajo ha sido referenciado por el Programa de Medio Ambiente de las Naciones Unidas. Ha escrito numerosos artículos y monografías. En su obra más conocida, el libro "The collapse of complex societies", examina el colapso de las civilizaciones maya y del Imperio Romano, entre otras. Es considerado como uno de los primeros investigadores que analizaron las causas que intervienen en los colapsos de las civilizaciones en términos de sostenibilidad. Tainter visitó la UAB invitado por el ICTA, para pronunciar la conferencia "The Fundamental Elements of Being Sustainable".Anthropologist and historian Joseph Tainter is Head of the Department of Environment and Society at Utah State University. He has led several research projects on culture and society such as the Cultural Heritage Research Project, Rocky Mountain Forest and Range Experiment Station. His work has been referenced by the United Nations Environment Programme and he is author of numerous articles and monographs. His best-known work, The Collapse of Complex Societies, examines the collapse of civilizations such as the Maya or the Roman Empire. Tainter is considered one of the first researchers to have analysed the causes of collapsing societies in terms of sustainability. He was invited by ICTA to visit the UAB and give a conference on The Fundamental Elements of Being Sustainable

Manuel Delfino, director del Port d'Informació Científica

Manuel Delfino és director del Port d'Informació Científica (PIC), un centre tecnològic participat per la UAB, pel Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT), per la Generalitat de Catalunya i per l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), ubicat al campus de la UAB. En la entrevista següent, ens explica què és la tecnologia GRID i quins avantatges implica per a la recerca de moltes disciplines que requereixen emmagatzemar un elevat volum de dades."La tecnología GRID ya ha demostrado su utilidad a los investigadores, pese a no estar todavía plenamente consolidada" Manuel Delfino es director del Port d'Informació Científica (PIC), un centro tecnológico participado por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT), la Generalitat de Cataluña y el Instituto de Física de Altas Energías (IFAE), ubicado en el campus de la UAB. En la siguiente entrevista, Manuel Delfino nos explica qué es la tecnología GRID y qué ventajas implica para la investigación de muchas disciplinas que requieren almacenar un elevado volumen de datos

Pere Castells, responsable del Departament de Recerca Gastronòmica i Científica de la Fundació Alícia

En el marc del cicle de conferències que organitza el Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pere Castells ha estat un dels conferenciants més destacats i hem aprofitat per entrevistar-lo. Com a responsable del Departament de Recerca Gastronòmica i Científica de la Fundació Alícia, i conegut també per ser el químic que col·labora amb el "Bulli", el restaurant de Ferran Adrià, Pere Castells ens explica com la ciència és ja una gran eina per portar l'avantguarda a la cuina. I no només a nivell creatiu. La millora en l'elaboració d'alguns productes com els fregits, o el descobriment de nous sabors, són només un exemple de tot el que ens pot oferir la ciència per dominar i entendre millor els processos culinaris. Paral·lelament, els centres universitaris i de recerca, les institucions dedicades a la R+D+I i el sector agroalimentari han incrementat la seva atenció envers aquesta interrelació entre ciència i cuina.En el marco del ciclo de conferencias que organiza el Departamento de Química de la Universidat Autònoma de Barcelona, Pere Castells ha sido uno de los conferenciantes más destacados y hemos aprovechado para entrevistarlo. Como responsable del Departamento de Investigación Gastronómica y Científica de la Fundación Alicia, y conocido también por ser el químico que colabora con el "Bulli", el restaurante de Ferran Adrià, Pere Castells nos explica cómo la ciencia es ya una gran herramienta para llevar la vanguardia a la cocina. Y no sólo a nivel creativo. La mejora en la elaboración de algunos productos como los fritos, o el descubrimiento de nuevos sabores, son sólo un ejemplo de todo lo que nos puede ofrecer la ciencia para dominar y entender mejor los procesos culinarios. Paralelamente, los centros universitarios y de investigación, las instituciones dedicadas a la I + D + I y el sector agroalimentario han incrementado su atención hacia esta interrelación entre ciencia y cocina.During the cycle of conferences organised by the Department of Chemistry at the Universitat Autònoma de Barcelona, Pere Castells was one of the highlights among the presenters and we have taken advantage of this opportunity to interview him. As Head of the Department of Gastronomic and Scientific Research of the Alícia Foundation, and also well-known for his work with Ferran Adrià at the restaurant "El Bulli", Pere Castells tells us how science is already a great tool for bringing the avant-garde into the kitchen, and not just on a creative level, either. Improvements in the preparation of some products, such as fried food, and the discovery of new flavour, are just two examples of everything that science can offer to gain a greater mastery and understanding of culinary processes. Parallel to this, university and research centres, R+D+I institutions and the agricultural and food sectors have become more interested in the relationship between science and cooking

Fernando Martín, responsable de l'àrea de Bioinformàtica Mèdica de l'Institut de Salut Carlos III

Fernando Martín és, des de 1998, el responsable de l'Àrea de Bioinformàtica Mèdica a l'Institut de Salut Carlos III. Allà ha format un equip que s'encarrega d'investigar i de desenvolupar les eines informàtiques que facilitaran la comprensió i l'ús dels nous enfocaments de la medicina basada en la genòmica, i la seva aplicació a la investigació, a la pràctica clínica i a la salut pública. Alguns exemples són els DNA microarrays, la integració d'informació clínica i genètica, les eines per a la presa de decisions en medicina genòmica, els sistemes de informació basats en Internet i la gestió del coneixement científic. Dins del Any de la Computació a la UAB, el 21 de novembre de 2007, va a impartir la conferència "Computació en Biomedicina: història, perspectiva actual i avenços en investigació".Fernando Martín Sánchez es, desde 1998, el responsable del Área de Bioinformática Médica del Instituto de Salud Carlos III. Allí ha formado un equipo que se encarga de investigar y desarrollar herramientas informáticas que faciliten la comprensión y el uso de los nuevos enfoques de la medicina basada en la genómica y su aplicación a la investigación, la práctica clínica y la salud pública. Algunos ejemplos son los microarrays de ADN, la integración de información clínica y genética, las herramientas para la toma de decisiones en medicina genética, los sistemas de información basados en Internet y la gestión del conocimiento científico. El 21 de noviembre de 2007, dentro del Año de la Computación de la UAB, impartió la conferencia "Computación en Biomedicina: historia, perspectiva actual y avances en investigación"Since 1998, Fernando Martín Sánchez has been responsible for the Area of Medical Bio computing in the Instituto de Salud Carlos III. There he has formed a team in charge of research into and the development of computer tools to aid the understanding and use of new forms of medicine based on genomics and its application in research, clinical practice and public health. A few examples would be DNA microarrays, the integration of clinical information and genetics, tools for decision making in genetic medicine, information systems based on Internet and the management of scientific knowledge. On 21 November 2007, in the Year of Computing, he gave a talk entitled "Computing in Biomedicine: history, current perspectives and advances in research

Mercedes Maroto-Valer, directora del CICCS

Mercedes Maroto-Valer, directora del Centre for Innovation in Carbon Capture and Storage (CICCS) de la Universitat de Nottingham, va participar, el mes d'abril passat, en un seminari sobre captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (CO2), organitzat per MatGas, centre d'investigació del Parc de Recerca UAB, amb el qual el CICCS ha establert un acord de col·laboració per a la investigació de tecnologies d'emmagatzematge i captura de CO2. En la entrevista que segueix, Mercedes Maroto-Valer repassa l'estat actual d'aquestes tecnologies, reflexiona sobre la necessitat d'explicar-les a la ciutadania i valora les conseqüències de no implantar-les a curt termini."Sólo con energías limpias no podemos combatir el cambio climático" Mercedes Maroto-Valer, directora del Centre for Innovation in Carbon Capture and Storage (CICCS) de la Universidad de Nottingham, participó, el pasado mes de abril, en un seminario sobre captura y almacenamiento de CO2 organizado por MatGas, centro de investigación del Parc de Recerca UAB con el que el CICCS ha establecido un acuerdo de colaboración para la investigación de tecnologías de almacenamiento y captura de CO2. En la siguiente entrevista, Mercedes Maroto-Valer repasa el estado actual de estas tecnologías, reflexiona sobre la necesidad de explicarlas a la ciudadanía y valora las consecuencias de no implantarlas a corto plazo."We need more than clean technologies to combat climate change" Mercedes Maroto-Valer, director of the Centre for Innovation in Carbon Capture and Storage (CICCS), visited the MatGas installations last April to participate in a seminar on Carbon Capture and Storage, organised by the research centre of the UAB Research Park. A research collaboration agreement between CICCS and MatGas was also established during her visit. In the following interview, Mercedes Maroto-Valer outlines the current state of the research in these technologies and reflects on the necessity to explain them to the community and assess the consequences of not implementing them in the near term

Joan Nunes, director del LIGIT

Joan Nunes, director del Laboratori d'Informació Geogràfica i Teledetecció de la UAB, ens ha rebut amb motiu de la celebració dels 21 anys de vida del LIGIT. Un laboratori que va començar com a recurs del Departament de Geografia i que, avui dia, ha esdevingut un fort servei de suport a la recerca i de formació professional. Per celebrar l'èxit d'aquest projecte han organitzat una setmana de portes obertes amb debats, exposicions i tallers gratuïts d'aprenentatge. A més a més, han rebut la visita de Roger Tomlinson, el pare dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), i base tecnològica del LIGIT. Amb ell han debatut els interrogants sobre el futur de la informació geoespacial

"EL DOLOR ES UN HUÉSPED QUE SE INSTALA EN TU VIDA SIN PEDIR PERMISO".

La filósofa Isabel Orellana reclama que las facultades de Medicina y Escuelas de Enfermería de España impartan asignaturas específicas para tratar el dolor desde la perspectiva psicológica